El treball de les associacions de veïns de millora de les condicions de vida al barri i a la ciutat ha anat acompanyat sempre per la presa de consciència sobre l’entorn social, urbà i històric. S’ha fomentat l’orgull de barri, la seva identitat, els valors de la vida col·lectiva i els seus mitjans propis d’expressió: la cultura popular.
Es procura la coordinació de les entitats del barri (socials, recreatives, culturals, esportives) per promoure la vida col·lectiva, plantant la llavor de la dimensió de barri. Es constitueixen secretariats o coordinadores que arriben a gestionar equipaments. La reivindicació d’espais socioculturals, ateneus i casals es lliga a la conservació del patrimoni històric i arquitectònic.
Es recuperen les festes populars: carnavals, revetlles, festes majors... S’organitzen activitats culturals, formatives, informatives i recreatives, amb participació de professionals de prestigi, del món de les arts i la cançó. En són exemples tant la creació de La Roda d’Espectacles i l’organització de concerts del tipus Serrat als Barris com el foment de la cultura d’arrel tradicional: gegants, diables, castells…
La participació de moltes associacions de veïns al Congrés de Cultura Catalana de 1976-1977 va donar-li una dimensió popular i va servir per dur als barris els valors de la recuperació de la cultura catalana. La lluita per catalanitzar el nomenclàtor i la participació de la FAVB en l’elaboració del mapa de barris dels anys 80 són exemples de la dimensió identitària veïnal.
Des de la publicació, el 1976, de Tots els barris de Barcelona, de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, la recuperació de la memòria històrica veïnal ha estat una constant traduïda en llibres, exposicions i debats. A banda de les obres de la FAVB Barcelona en lluita (1996) i La Barcelona dels barris (1991, 1999 i 2008), a la difusió d’aquesta memòria hi ha contribuït la premsa de barris, que inclou butlletins veïnals i revistes com El 29 i La Veu del Carrer.
Reclamacions: